Influeix la vida quotidiana en els somnis?

Arribem un dia a casa, estem cansats i volem desconnectar del món material durant una estona. Ens disposem en una còmode posició i tanquem els ulls de manera que una gran part dels estímuls exteriors no puguin ser interpretats. De sobte ens veiem submergits en un món d'imatges i sons lleugerament distorsionats, en el qual podem ser, o no, nosaltres mateixos els protagonistes. Protagonistes d'una pel·lícula que no podem controlar.

El món oníric, els somnis, han despertat sempre una gran curiositat en les persones. Temps enrere, els nostres avantpassats atribuien qualitats espirituals i religioses als somnis. Al llarg de l'història, molts investigadors han plantejat moltíssimes qüestions i hipotesis sobre aquesta qüestió, però poques són les conclusions realment determinants a les quals s'hi ha arribat.

Al llibre " Interpretación de los sueños" de Sigmund Freud, s'hi dedica un apartat a parlar sobre possibles estímuls que poden variar els continguts dels somnis. S'hi fa ressenya a l'investigador Maury, que va dur a terme certs experiments sobre subjectes voluntaris per corroborar aquesta teoria. Es citaran aqui alguns exemples:

1. Li fan pessigolles al nas amb una ploma als llabis i a la punta del nas. Somia qu es sotmès a una horrible tortura consistent a colocar-li una careta de peix i arrancar-li desprès violentament juntament amb el rostre.

2. Froten unes tissores amb unas tenaces. Somia amb unes campanades i es troba enmig de la revolució de 1848

3. Li fan olorar colonia. Somia que es troba en el Cairo, a la tenda de Juan María Farina. Desprès segueixen boges aventures de les quals no se'n recorda amb claretat.

4. Li pessiguen lleugerament el clatell. Somia amb que li posen una pomada i pensa en un metge de la seva infància.

També s'ha observat, a base de relats d'altres somnis, que a vegades l'estímul en qüestió, es manifesta al món oníric en forma de desenllaç, això és, posant fi al somni.

Vegem un exemple d'un somni propi que vaig tenir fa una setmana:

Estic a una botiga de piercings on m'acaben de posar un aro a l'orella (això és instigat pel desig real de fer-me un piercing) després em veig a casa i el piercing comença a emetre un soroll semblant al que emetria una vespa gegant al fer batre les seves ales. Em miro al mirall i, en efecte, trobo que el meu piercing no és més que una vespa atravessada en la meva orella. En aquest moment, el soroll s'amplifica i de sobte em desperta el soroll de l'alarma.

Hildebrandt va referir-se a aquest fenomen amb "la singular facilitat amb que el somni aconsegueix interpretar en el seu contingut súbites impresions sensorials (com el soroll d'un despertador) convertint-les en el desenllaç, ja paulatinament preparat sobre aquest contingut".

És molt el que ens queda per aprendre sobre els somnis. El que està claríssim, és que la vda quotidiana, el món sensorial i qualsevol estímul (un altre día parlarè sobre com influeixen els estímuls interns) poden afectar i afecten als continguts dels somnis.

Poden determinades situacions modificar el nostre patró de conducta habitual?

“¿Que es lo que sucede cuando se coloca a gente buena en un lugar maligno? ¿Podrá la humanidad vencer al mal o será este el que triunfe? Estas son algunas de las preguntas que intentamos responder en una dramática simulación de la vida en la prisión, conducida en el verano de 1971 en la Universidad de Stanford.”

- Extracte de la pàgina web oficial de l'experiment Zimbardo

Les persones responem a certs patrons de conducta que hem adquirit al llarg del temps. Hàbits, formes de parlar, preferencies de qualsevol tipus... aquests i molts altres aspectes són els que formen la personalitat. La personalitat influeix activament en el nostre comportament i té la facultat d'estar lligada tant fermament a nosaltres, que està present en tots els aspectes de la nostre existència. Però què passa quan certes situacions ens impulsen a abandonar transitòriament el nostre patró habitual de conducta?

Hi ha situacions quotidianes en les que som conscients que hem de modificar certs aspectes de la nostra conducta habitual. Un bon exemple és el registre oral i és que, no parlarem igual amb els amics que amb una persona anciana. Però hi ha casos ens els que no som conscients que estem deixant de banda el que seria un comportament propi de nosaltres mateixos. Són casos en que les situacions ens dominen.

M'agradaria presentar-vos l'experiment de la pressó Stanford o més conegut amb el nom d'experiment Zimbardo.

Zimbardo, un professor de psicologia de l'univeristat d'Stanford, va fer un experiment amb alumnes universitaris amb el propòsit d'estudiar les conseqüencies de la psicologia de l'empresonament. Va formar dos grups amb rols diferents que van ser realitzats per estudiants universitaris voluntaris. El primer grup era el dels presoners i el seu objectiu era passar dues setmanes en un sòtan de l'universitat d'Stanford on es simularien les condicions d'una presó real. El segon grup estava format pels guàrdies que no tenien ben clar que habien de fer.

Potser va ser aquesta la causa per la qual l'experiment va ser un complet desastre. Els guàrdies rapidament van perdre el control i, tot i que l'única norma que tenien era la de no imposar càstigs físics, sembla ser que van fer això i més.

Abans de continuar llegint m'agradaria que veiessiu aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=qwjcjknEw1o&feature=related

Humillacions, condicions poc higièniques i privacitat de drets bàsics és al que els voluntaris van haver d'enfrentar-se.

Sembla ser que la situació no només va alterar el comportament dels guàrdies, sinó que també va tenir certa repercussió en els presoners. Així per exemple, consta d'un pressoner que va fer una revolta i va ser aïllat durant tres hores com a motiu de càstig. Se'ls va plantejar a la resta de companys d'abandonar les seves mantes a canvi de la llibertat del seu company. Cap dels voluntaris va accedir a tal oferta.

També s'ha estudiat que diversos voluntaris han patit greus trastorns de personalitat i d'estrès en les següents setmanes de l'experiment (que va haver d'ésser cancel·lat 8 dies abans de la data prevista per qüestions de moralitat).

Un cas similar és el de l'experiment Milgram en que certs voluntaris prenien un botó que activava unes descàrregues a altres persones, sense saber les primeres, que aquestes darreres eren actors contractats.

Esquema de l'experiment Milgram

La reflexió d'aquest article és que certs patrons de conducta que mai imaginariem portant a terme, en certes ocasions poden fer-se més que patents en nosaltres i és que, a vegades les situacions ens dominen i no al contrari.

Fonts de l'article:

http://experimentacionenhumanos.blogspot.com/2006/10/el-experimento-zimbardo.html