Poden determinades situacions modificar el nostre patró de conducta habitual?

“¿Que es lo que sucede cuando se coloca a gente buena en un lugar maligno? ¿Podrá la humanidad vencer al mal o será este el que triunfe? Estas son algunas de las preguntas que intentamos responder en una dramática simulación de la vida en la prisión, conducida en el verano de 1971 en la Universidad de Stanford.”

- Extracte de la pàgina web oficial de l'experiment Zimbardo

Les persones responem a certs patrons de conducta que hem adquirit al llarg del temps. Hàbits, formes de parlar, preferencies de qualsevol tipus... aquests i molts altres aspectes són els que formen la personalitat. La personalitat influeix activament en el nostre comportament i té la facultat d'estar lligada tant fermament a nosaltres, que està present en tots els aspectes de la nostre existència. Però què passa quan certes situacions ens impulsen a abandonar transitòriament el nostre patró habitual de conducta?

Hi ha situacions quotidianes en les que som conscients que hem de modificar certs aspectes de la nostra conducta habitual. Un bon exemple és el registre oral i és que, no parlarem igual amb els amics que amb una persona anciana. Però hi ha casos ens els que no som conscients que estem deixant de banda el que seria un comportament propi de nosaltres mateixos. Són casos en que les situacions ens dominen.

M'agradaria presentar-vos l'experiment de la pressó Stanford o més conegut amb el nom d'experiment Zimbardo.

Zimbardo, un professor de psicologia de l'univeristat d'Stanford, va fer un experiment amb alumnes universitaris amb el propòsit d'estudiar les conseqüencies de la psicologia de l'empresonament. Va formar dos grups amb rols diferents que van ser realitzats per estudiants universitaris voluntaris. El primer grup era el dels presoners i el seu objectiu era passar dues setmanes en un sòtan de l'universitat d'Stanford on es simularien les condicions d'una presó real. El segon grup estava format pels guàrdies que no tenien ben clar que habien de fer.

Potser va ser aquesta la causa per la qual l'experiment va ser un complet desastre. Els guàrdies rapidament van perdre el control i, tot i que l'única norma que tenien era la de no imposar càstigs físics, sembla ser que van fer això i més.

Abans de continuar llegint m'agradaria que veiessiu aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=qwjcjknEw1o&feature=related

Humillacions, condicions poc higièniques i privacitat de drets bàsics és al que els voluntaris van haver d'enfrentar-se.

Sembla ser que la situació no només va alterar el comportament dels guàrdies, sinó que també va tenir certa repercussió en els presoners. Així per exemple, consta d'un pressoner que va fer una revolta i va ser aïllat durant tres hores com a motiu de càstig. Se'ls va plantejar a la resta de companys d'abandonar les seves mantes a canvi de la llibertat del seu company. Cap dels voluntaris va accedir a tal oferta.

També s'ha estudiat que diversos voluntaris han patit greus trastorns de personalitat i d'estrès en les següents setmanes de l'experiment (que va haver d'ésser cancel·lat 8 dies abans de la data prevista per qüestions de moralitat).

Un cas similar és el de l'experiment Milgram en que certs voluntaris prenien un botó que activava unes descàrregues a altres persones, sense saber les primeres, que aquestes darreres eren actors contractats.

Esquema de l'experiment Milgram

La reflexió d'aquest article és que certs patrons de conducta que mai imaginariem portant a terme, en certes ocasions poden fer-se més que patents en nosaltres i és que, a vegades les situacions ens dominen i no al contrari.

Fonts de l'article:

http://experimentacionenhumanos.blogspot.com/2006/10/el-experimento-zimbardo.html