La psicologia transpersonal: Wilber i Maslow

La psicologia transpersonal és una branca de la psicologia que estudia les dimensions espirituals de la psicologia humana. Considera a l'ésser humà una entitat integral formada per cos-ment, emocions i ànima. A través d'una metodologia empírica, ha anat apropant el diàleg entre la pràctica psicològica i certs principis de tradicions espirituals per tal d'establir dinàmiques i aplicacions terapèutiques amb fi de trascendir a l'ego i sanar possibles traumes psicològics que ens limiten de forme inconscient.

Amb aquesta breu descripció us dono la benviguda a la psicologia transpersonal, un fenomen psicologic que va abandonar a finals dels anys 60 la branca principal de la psicologia de la mà d'autors com Stanislav Grof, Anthony Sutich, Miles Vich o el mateix Abraham Maslow entre d'altres.

D'on sorgeix la necessitat de crear un nou corrent psicologic? Bé, aquests autors van considerar que era necessari donar-li importància a certs fenòmens i experiencies de la consciencia que fins ara no habien estat abordats d'una forma principal. Així doncs, Maslow proposà al 1969 el terme transpersonal  que per ell esdevindria la quarta força (considerant el conductisme, el psicoanalisi i l'humanisme com a primera, segona i tercera respectivament).

És important en aquest àmbit parlar d'un dels autors contemporanis que més ha influenciat en la psicologia transpersonal: Ken Wilber. M'agradaria centrar-me sobretot en el seu model d'espectre de la consciència, referent de molts psicòlegs transpersonals a l'hora de diferenciar els problemes de certes patologies psicològiques en relació amb estats prepersonalñs i transpersonals.

Diagrama de l'Espectre de la consciència

Nivell de la ment: On la consciència íntima de l'home és equivalent a la realitat més absoluta i fonamental de l'univers. L'home s'identifica amb l'univers, la totalitat. Considerat com a únic estat real de la consciència ja que els demés són generalment ilusions.

Nivell transpersonal: És la zona supraindividual. IOn l'home no és conscient de la seva identitat amb la totalitat. Tot i així la seva identitat està més enllà dels limits del seu organisme. Aqui es donen els arquetips (representacions considerades model de qualsevol manifestació de la realitat).

Nivell centaure o existencial: S'identifica amb la totalitat de l'organisme psicofísic. És el primer nivell on s'estableix el limit entre el "si mateix" i "la resta". Comencen a desenvolupar-se els processos de pensament racionals. En aquest nivell, hi ha el subnivell de les bandes biosocials (on estan les premises culturals i les institucions socials tals com el llenguatge o la lògica).

Nivell de l'ego: On l'ésser s'identifica només amb l'ego. L'organisme queda escindit en una psique i un soma. L'home no diu "soc un cos" sinó "tinc un cos". Amb aquesta premisa, s'identifica amb l'imatge de la totalitat del seu organisme. Hi ha un subnivell anomenat Bandes filosòfiques (on predominen els processos intelectuals i simbòlics).

Nivell de l'ombra: L'últim nivell de la persona. Només s'identifica amb parts de l'ego. Produeix un procès de transformació de la consciència on deixa d'identificar-se amb aspectes de la seva propia psique considerats indeseables (conformen l'anomenada ombra). Així doncs, l'home s'identifica amb una imatge de si mateix empobrida i inexacta.

Així doncs, el que tracta d'esclarir el diagrama és que, amb cada nivell hi ha una identitat més reduida, des de la totalitat universal fins a la individualitat de la persona i la seva psicologia.

La psicologia transpersonal, per concloure, ha contribuit i ho segueix fent, a l'expansió de l'individu. Si haguès d'existir un postulat general per descriure-la seria el següent: la identitat de l'individu no s'expressarà en la seva totalitat fins que aquest trenqui amb les barreres de l'individualitat i entri en consonancia amb tot el que el rodeja.

Maslow va dur a terme un estudi sobre la psicologia de les mentalitats més avançades que ha donat la humanitat; Jesus, Siddhrtha Gautama i altres iluminats eren la classe de subjectes que interessaven a Maslow en aquest estudi. Les conclusions d'aquest estudi poden extrapolar-se a les de l'home autorealitzat segons la seva piràmide:

Maslow llegó a la conclusión de que estas personas iluminadas, es decir,  los seres psicológicamente más sanos,se distinguían en que su sentido de la identidad no estaba encerrado en su persona, en su ego, sino que era más amplio. Era una identidad “transpersonal”, una identidad que se ampliaba hacia una comunión con la totalidad de los fenómenos y de los seres. Se interesó por el estudio de las “experiencias cumbre”, experiencias de plenitud, que muchas personas han experimentado, aunque sólo haya sido por un momento muy breve, y que bien pueden ser un indicio de un potencial humano. Así, Maslow desarrolló su teoría de las “necesidades”, titulada “Una Teoría de la Motivación Humana”, en la que propone la existencia de una jerarquía de necesidades humanas.

Per a més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_transpersonal
http://www.xabiaaldia.com/nukexd/modules.php?name=News&file=article&sid=785
http://www.acharia.org/contribuciones/el_espectro_de_la_conciencia.htm

Los niños de la estación Leningradsky

Siempre cuando me voy a dormir digo... buenas noches mamá. Aunque ella no esté cerca...

Posar-se en el lloc d'un nen que no té mare és impossible per mi. Sincerament, puc arribar a entendre, puc arribar a solidaritzar-me amb ell, a sentir tristessa i amargura... però mai sabrè què és no tenir mare. Potser és per això que d'aqui dues setmanes ja no recordarè aquest documental. És egoísta però entenc que el meu cervell vulgui prioritzar pensaments i records que esborrin els que esdevenen com a nous en veure aquest documental. Perquè? Suposo que per no patir l'angoixa que em produeix el video en si...

De totes formes, vull fer una reflexió sobre el documental. És molt trist el que hem vist avui a classe. El primer que he pensat ha estat: que poc valorem el que tenim. Posteriorment he sentit molta tristessa per aquests nens i finalment ràbia contra el sistema. Suposo que perque persones com jo puguin estar aqui escribint en un ordinador, d'altres s'han de morir de gana, almenys tal i com està muntat el sistema. Però, realment cal a sobre humil·liar aquests pobres nens amb pallises policials o d'altres maltractaments com els rebuts per part dels pederastes?

Aquestes qüestions són de caire étic però necessitava exposar-les.

Tornant al tema de les mares... m'ha xocat emocionalment veure uns pobres nens demanant entre plors tornant al cantó de les seves mares. Realment necessiten fer-ho. No crec que sigui al cent per cent per la figura de la mare en si, que evidentment també, sinó que ells deuen pensar en que amb una persona que els estimi, disposaran d'unes "comoditats" que sense ella no poden arribar ni a tastar. Dit d'altra manera, la imatge materna esdevé amb un nou significat: el de cobrir, a més de les necessitats afectives, moltes altres necesitats (com per exemple, fisiologiques).

No tinc res més a dir. M'ha semblat realment constructiu mirar aquest documental.

La palabra progreso no tiene ningún sentido mientras haya niños infelices - Albert Einstein

La controversia de les xarxes socials: ajuden realment a crear un entorn social?

Bon dia!

Avui m'agradaria parlar una mica i establir un debat sobre les xarxes socials del tipus facebook, msn, tuenti...

Les xarxes socials són una eina molt útil alhora de comunicar-se i interactuar amb les persones (fins al grau de retrobar-se amb antics amics, etc)

Però la gent en sol abussar. És ben cert que usades amb mesura poden aportar un munt der tasques útils però, si es comet un abús, poden aportar exactament els efectes contraris a la seva tasca principal : la de socialitzar a les persones.

M'agradaria aportar un exemple que fes més entenedora aquesta petita controversia. Imaginem per un moment que tenim un problema X a parlar amb una persona que pel que sigui no tenim a l'abast. Rapidament (i ja que el telefon sembla estar un pèl eclipsat degut a la comoditat d'internet) pensem en una de les xarxes socials anteriorment esmentades. Hi ha dues formes, sota el meu enteniment i percepció, d'abordar la qüestió:

1) Afegir un missatge a la bústia d'aquesta persona dient-li que ens agradaria mantenir una conversa amb ella per parlar del nostre problema.

2) Afegir un missatge a la bústia d'aquesta persona abordant directament el problema.

Ambdues comporten una sèrie de conseqüències. Anem a veure-les:

Si se li planteja a la persona de quedar per fer un café o qualsevol altre activitat, establirem un contacte directe i "real" amb aquesta i per tant fomentarem la socialització ja que podrem tractar el problema cara a cara i així, fins i tot, ens estalviarem problemes comunicacionals. Bravo! Li hem donat un bon ús al facebook!

D'altre forma, si se li planteja el problema directament per la xarxa social, no establirem comunicació oral amb ella, fomentarem un ús incorrecte de l'eina i a més, és possible que hi hagin problemes a nivell comunicacional o fins i tot malentessos.

M'he volgut centrar en aquest exemple però és extrapolable a qualsevol altre situació que demani l'intervenció de les xarxes socials. El vertader problema és que es talla la comunicació oral, no es fomenta la sociabilització de la persona i el que és més greu, es crea una tendència a solucionar els problemes mitjançant les xarxes socials que, d'altre banda, resulten un mètode molt més fàcil de no afrontar els problemes "cara a cara".

Què opineu? Està bé que la gent solucioni els problemes mitjançant les xarxes socials? No seria més convenient usar-les només per trobar-se amb els amics o per establir un diàleg amb la finalitat de trobar-se cara a cara?

El debat queda obert ;)