- Pero, cómo lo haces para adivinar las cartas?
- Es sencillo. Trato de imaginarmelas en el palacio de la memoria.
(silenci)
- Está bien... ¿qué es el palacio de la memoria?
- Oh... el palacio de la memoria puede ser cualquier recorrido, todos podemos elaborar uno y en él, conoceremos hasta el más pequeño de los detalles. Así, mi palacio de la memoria resulta ser un recorrido por el carnaval, que solía hacer con mi padre cuando yo era muy pequeño. Luego, imagino a cada carta allí, así por ejemplo , la J de corazones, es una reina con cuernos de demonio. El 2 de rombos, son dos patitos con una pistola. Es una cuestión de memoria.
[...]
- No lo hagas, no vayas. Le falta una J para hacer trio, y ésa es la que va a salir ahora.
- Vaya, me planto.
- Me planto...
- y yo
- Vamos chicos, otra mano?
- No... deja de perder la gracia cuando juegas con un brujo.
El mentalista, guió adaptat
Doncs si, avui vull començar l'entrada amb aquesta referència al mentalista. Però avui no toca tornar a parlar d'una sèrie (un altre dia, si de cas, el mentalista també té molt a veure amb la psicologia). El que vull introduir és l'art de les tècniques mnèmiques que vam estudiar amb l'Ernest Luz a classe de pràctiques. Com diria ell "en varem fer un tastet".
La mnemotècnia, és una eina útil alhora de recordar qualsevol tipus d'informació. La finalitat de la tècnica, com bé es va deixar clar a pràctiques, és la de tenir un recurs d'associació d'imatges per tal de poder recuperar informació. I és que, sense memòria no hi ha memòria.
Els origens de la mnemotècnia daten de l'origen de les cultures. Quan no es podia deixar constància escrita d'allò que es pretenia recordar, la gent usava aquestes tècniques per no oblidar-se. Clar que amb l'arribada de l'escriptura aquesta va deixar de ser una eina útil. La memòria, principal defensa contra l'oblit, no es va poder defensar de l'escriptura.
De totes formes, actualment i personal, opino que hi ha certes situacions de la vida en les que pot anar genial un petit reforç mnèmic. Un debat, un discurs, un monòleg... imagineu-vos en una festa on us encarreguen de fer un monòleg (la qual cosa us mata de ganes) però el vostre principal problema és la memòria. Ja sabeu, palau de la ment i a fer riure. Un exemple un pèl absurd però anàl·logament vàlid.
Així doncs, si tenim la capacitat d'entrenar la ment amb les possibles tècniques mnèmiques (associació d'imatges als diferents elements o parades d'una ruta, associació d'imatges a un llistat de persones, etc) ens serà de gran ajuda en certs moments on l'escritura, no hi pinta res.
En breu, parlarè sobre la curva de l'oblit. Bona setmana!
