Bé, després de més d'un mes sense explicar res en el blog torno amb una entrada per tractar d'exterioritzar un pensament que fa temps que em ronda pel cap.
Les expectatives formen part de la nostre vida. Aquell conjunt d'idees preconcebudes provinents de la imaginació i que fan del futur alló que volem esperar. Si, poden magnificar un moment ja de per si entranyable però què passa quan la situació no és a l'altura de l'expectació?
Fa uns quants dies, a una sessió del CAPI varem parlar sobre la manera ideal d'afrontar les situacions. Vam parlar sobre l'enteniment de les situacions i de que la millor forma és fer-ho com un llibre en blanc. És a dir, sense cap mena de idea preestablerta sobre com serà allò que ens trobarem.
La veritat és que si que pot ser la millor forma, així estem preparats per qualsevol cosa però com a punt negatiu es crea l'ambiguitat de no estar preparat per res. És com si ens trobessim quelcom nou amb la mentalitat disposada (ja que no haviem establert cap idea preconcebuda) però alhora no estem preparats ja que, simplement és quelcom nou. Sona estrany, ho se.
De totes formes, i ara parlo en primera persona, forma part de mi crear sempre diverses realitats artificials alhora d'imaginar-me com serà una situació. És això el que em perd. Per exemple, ahir, en un dia que sembla ser que si no fas un pla brutal ets un pringat, jo ja tenia a la ment aquesta etiqueta de com seria la nit: brutal. I la veritat és que res més lluny de la realitat. No entrarè en detalls que no interessin a ningú però senzillament no va ser la nit que esperava. Conseqüències? Una gran decepció. Però és quelcom que no aprenc mai. No puc evitar crear expectatives: aquesta nit m'ho passarè genial, aquesta persona es portarà tant bé com jo m'he portat amb ella, l'exàmen no serà difícil i un llarguísim etcetera.
La solució està ben clara. Cal anar sempre amb una certa predisposició a gaudir i a trobar el cantó positiu de les coses. Mai quedarem del tot satisfets amb certs aspectes però com a mínim, i sempre i quan no anem amb expectatives, aprendrem a trobar alló que fa de tots els moments un pel més profitosos.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
És interessant tot això que comentes! Jo crec que tens raó, però per altra banda, si sabem ser dogmàtics amb les expectatives en alguns casos també ens poden anar bé.
ResponderEliminarSi m'he creat una expectativa i veig que no es compleix -sense fer-ne un drama- potser em pot fer reflexionar sobre què falla i així puc acabar aconseguint-ho.
Per cert, t'he fet publicitat al meu bloc! jaja