La psicologia transpersonal: Wilber i Maslow

La psicologia transpersonal és una branca de la psicologia que estudia les dimensions espirituals de la psicologia humana. Considera a l'ésser humà una entitat integral formada per cos-ment, emocions i ànima. A través d'una metodologia empírica, ha anat apropant el diàleg entre la pràctica psicològica i certs principis de tradicions espirituals per tal d'establir dinàmiques i aplicacions terapèutiques amb fi de trascendir a l'ego i sanar possibles traumes psicològics que ens limiten de forme inconscient.

Amb aquesta breu descripció us dono la benviguda a la psicologia transpersonal, un fenomen psicologic que va abandonar a finals dels anys 60 la branca principal de la psicologia de la mà d'autors com Stanislav Grof, Anthony Sutich, Miles Vich o el mateix Abraham Maslow entre d'altres.

D'on sorgeix la necessitat de crear un nou corrent psicologic? Bé, aquests autors van considerar que era necessari donar-li importància a certs fenòmens i experiencies de la consciencia que fins ara no habien estat abordats d'una forma principal. Així doncs, Maslow proposà al 1969 el terme transpersonal  que per ell esdevindria la quarta força (considerant el conductisme, el psicoanalisi i l'humanisme com a primera, segona i tercera respectivament).

És important en aquest àmbit parlar d'un dels autors contemporanis que més ha influenciat en la psicologia transpersonal: Ken Wilber. M'agradaria centrar-me sobretot en el seu model d'espectre de la consciència, referent de molts psicòlegs transpersonals a l'hora de diferenciar els problemes de certes patologies psicològiques en relació amb estats prepersonalñs i transpersonals.

Diagrama de l'Espectre de la consciència

Nivell de la ment: On la consciència íntima de l'home és equivalent a la realitat més absoluta i fonamental de l'univers. L'home s'identifica amb l'univers, la totalitat. Considerat com a únic estat real de la consciència ja que els demés són generalment ilusions.

Nivell transpersonal: És la zona supraindividual. IOn l'home no és conscient de la seva identitat amb la totalitat. Tot i així la seva identitat està més enllà dels limits del seu organisme. Aqui es donen els arquetips (representacions considerades model de qualsevol manifestació de la realitat).

Nivell centaure o existencial: S'identifica amb la totalitat de l'organisme psicofísic. És el primer nivell on s'estableix el limit entre el "si mateix" i "la resta". Comencen a desenvolupar-se els processos de pensament racionals. En aquest nivell, hi ha el subnivell de les bandes biosocials (on estan les premises culturals i les institucions socials tals com el llenguatge o la lògica).

Nivell de l'ego: On l'ésser s'identifica només amb l'ego. L'organisme queda escindit en una psique i un soma. L'home no diu "soc un cos" sinó "tinc un cos". Amb aquesta premisa, s'identifica amb l'imatge de la totalitat del seu organisme. Hi ha un subnivell anomenat Bandes filosòfiques (on predominen els processos intelectuals i simbòlics).

Nivell de l'ombra: L'últim nivell de la persona. Només s'identifica amb parts de l'ego. Produeix un procès de transformació de la consciència on deixa d'identificar-se amb aspectes de la seva propia psique considerats indeseables (conformen l'anomenada ombra). Així doncs, l'home s'identifica amb una imatge de si mateix empobrida i inexacta.

Així doncs, el que tracta d'esclarir el diagrama és que, amb cada nivell hi ha una identitat més reduida, des de la totalitat universal fins a la individualitat de la persona i la seva psicologia.

La psicologia transpersonal, per concloure, ha contribuit i ho segueix fent, a l'expansió de l'individu. Si haguès d'existir un postulat general per descriure-la seria el següent: la identitat de l'individu no s'expressarà en la seva totalitat fins que aquest trenqui amb les barreres de l'individualitat i entri en consonancia amb tot el que el rodeja.

Maslow va dur a terme un estudi sobre la psicologia de les mentalitats més avançades que ha donat la humanitat; Jesus, Siddhrtha Gautama i altres iluminats eren la classe de subjectes que interessaven a Maslow en aquest estudi. Les conclusions d'aquest estudi poden extrapolar-se a les de l'home autorealitzat segons la seva piràmide:

Maslow llegó a la conclusión de que estas personas iluminadas, es decir,  los seres psicológicamente más sanos,se distinguían en que su sentido de la identidad no estaba encerrado en su persona, en su ego, sino que era más amplio. Era una identidad “transpersonal”, una identidad que se ampliaba hacia una comunión con la totalidad de los fenómenos y de los seres. Se interesó por el estudio de las “experiencias cumbre”, experiencias de plenitud, que muchas personas han experimentado, aunque sólo haya sido por un momento muy breve, y que bien pueden ser un indicio de un potencial humano. Así, Maslow desarrolló su teoría de las “necesidades”, titulada “Una Teoría de la Motivación Humana”, en la que propone la existencia de una jerarquía de necesidades humanas.

Per a més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_transpersonal
http://www.xabiaaldia.com/nukexd/modules.php?name=News&file=article&sid=785
http://www.acharia.org/contribuciones/el_espectro_de_la_conciencia.htm

Los niños de la estación Leningradsky

Siempre cuando me voy a dormir digo... buenas noches mamá. Aunque ella no esté cerca...

Posar-se en el lloc d'un nen que no té mare és impossible per mi. Sincerament, puc arribar a entendre, puc arribar a solidaritzar-me amb ell, a sentir tristessa i amargura... però mai sabrè què és no tenir mare. Potser és per això que d'aqui dues setmanes ja no recordarè aquest documental. És egoísta però entenc que el meu cervell vulgui prioritzar pensaments i records que esborrin els que esdevenen com a nous en veure aquest documental. Perquè? Suposo que per no patir l'angoixa que em produeix el video en si...

De totes formes, vull fer una reflexió sobre el documental. És molt trist el que hem vist avui a classe. El primer que he pensat ha estat: que poc valorem el que tenim. Posteriorment he sentit molta tristessa per aquests nens i finalment ràbia contra el sistema. Suposo que perque persones com jo puguin estar aqui escribint en un ordinador, d'altres s'han de morir de gana, almenys tal i com està muntat el sistema. Però, realment cal a sobre humil·liar aquests pobres nens amb pallises policials o d'altres maltractaments com els rebuts per part dels pederastes?

Aquestes qüestions són de caire étic però necessitava exposar-les.

Tornant al tema de les mares... m'ha xocat emocionalment veure uns pobres nens demanant entre plors tornant al cantó de les seves mares. Realment necessiten fer-ho. No crec que sigui al cent per cent per la figura de la mare en si, que evidentment també, sinó que ells deuen pensar en que amb una persona que els estimi, disposaran d'unes "comoditats" que sense ella no poden arribar ni a tastar. Dit d'altra manera, la imatge materna esdevé amb un nou significat: el de cobrir, a més de les necessitats afectives, moltes altres necesitats (com per exemple, fisiologiques).

No tinc res més a dir. M'ha semblat realment constructiu mirar aquest documental.

La palabra progreso no tiene ningún sentido mientras haya niños infelices - Albert Einstein

La controversia de les xarxes socials: ajuden realment a crear un entorn social?

Bon dia!

Avui m'agradaria parlar una mica i establir un debat sobre les xarxes socials del tipus facebook, msn, tuenti...

Les xarxes socials són una eina molt útil alhora de comunicar-se i interactuar amb les persones (fins al grau de retrobar-se amb antics amics, etc)

Però la gent en sol abussar. És ben cert que usades amb mesura poden aportar un munt der tasques útils però, si es comet un abús, poden aportar exactament els efectes contraris a la seva tasca principal : la de socialitzar a les persones.

M'agradaria aportar un exemple que fes més entenedora aquesta petita controversia. Imaginem per un moment que tenim un problema X a parlar amb una persona que pel que sigui no tenim a l'abast. Rapidament (i ja que el telefon sembla estar un pèl eclipsat degut a la comoditat d'internet) pensem en una de les xarxes socials anteriorment esmentades. Hi ha dues formes, sota el meu enteniment i percepció, d'abordar la qüestió:

1) Afegir un missatge a la bústia d'aquesta persona dient-li que ens agradaria mantenir una conversa amb ella per parlar del nostre problema.

2) Afegir un missatge a la bústia d'aquesta persona abordant directament el problema.

Ambdues comporten una sèrie de conseqüències. Anem a veure-les:

Si se li planteja a la persona de quedar per fer un café o qualsevol altre activitat, establirem un contacte directe i "real" amb aquesta i per tant fomentarem la socialització ja que podrem tractar el problema cara a cara i així, fins i tot, ens estalviarem problemes comunicacionals. Bravo! Li hem donat un bon ús al facebook!

D'altre forma, si se li planteja el problema directament per la xarxa social, no establirem comunicació oral amb ella, fomentarem un ús incorrecte de l'eina i a més, és possible que hi hagin problemes a nivell comunicacional o fins i tot malentessos.

M'he volgut centrar en aquest exemple però és extrapolable a qualsevol altre situació que demani l'intervenció de les xarxes socials. El vertader problema és que es talla la comunicació oral, no es fomenta la sociabilització de la persona i el que és més greu, es crea una tendència a solucionar els problemes mitjançant les xarxes socials que, d'altre banda, resulten un mètode molt més fàcil de no afrontar els problemes "cara a cara".

Què opineu? Està bé que la gent solucioni els problemes mitjançant les xarxes socials? No seria més convenient usar-les només per trobar-se amb els amics o per establir un diàleg amb la finalitat de trobar-se cara a cara?

El debat queda obert ;)

Influeix la vida quotidiana en els somnis?

Arribem un dia a casa, estem cansats i volem desconnectar del món material durant una estona. Ens disposem en una còmode posició i tanquem els ulls de manera que una gran part dels estímuls exteriors no puguin ser interpretats. De sobte ens veiem submergits en un món d'imatges i sons lleugerament distorsionats, en el qual podem ser, o no, nosaltres mateixos els protagonistes. Protagonistes d'una pel·lícula que no podem controlar.

El món oníric, els somnis, han despertat sempre una gran curiositat en les persones. Temps enrere, els nostres avantpassats atribuien qualitats espirituals i religioses als somnis. Al llarg de l'història, molts investigadors han plantejat moltíssimes qüestions i hipotesis sobre aquesta qüestió, però poques són les conclusions realment determinants a les quals s'hi ha arribat.

Al llibre " Interpretación de los sueños" de Sigmund Freud, s'hi dedica un apartat a parlar sobre possibles estímuls que poden variar els continguts dels somnis. S'hi fa ressenya a l'investigador Maury, que va dur a terme certs experiments sobre subjectes voluntaris per corroborar aquesta teoria. Es citaran aqui alguns exemples:

1. Li fan pessigolles al nas amb una ploma als llabis i a la punta del nas. Somia qu es sotmès a una horrible tortura consistent a colocar-li una careta de peix i arrancar-li desprès violentament juntament amb el rostre.

2. Froten unes tissores amb unas tenaces. Somia amb unes campanades i es troba enmig de la revolució de 1848

3. Li fan olorar colonia. Somia que es troba en el Cairo, a la tenda de Juan María Farina. Desprès segueixen boges aventures de les quals no se'n recorda amb claretat.

4. Li pessiguen lleugerament el clatell. Somia amb que li posen una pomada i pensa en un metge de la seva infància.

També s'ha observat, a base de relats d'altres somnis, que a vegades l'estímul en qüestió, es manifesta al món oníric en forma de desenllaç, això és, posant fi al somni.

Vegem un exemple d'un somni propi que vaig tenir fa una setmana:

Estic a una botiga de piercings on m'acaben de posar un aro a l'orella (això és instigat pel desig real de fer-me un piercing) després em veig a casa i el piercing comença a emetre un soroll semblant al que emetria una vespa gegant al fer batre les seves ales. Em miro al mirall i, en efecte, trobo que el meu piercing no és més que una vespa atravessada en la meva orella. En aquest moment, el soroll s'amplifica i de sobte em desperta el soroll de l'alarma.

Hildebrandt va referir-se a aquest fenomen amb "la singular facilitat amb que el somni aconsegueix interpretar en el seu contingut súbites impresions sensorials (com el soroll d'un despertador) convertint-les en el desenllaç, ja paulatinament preparat sobre aquest contingut".

És molt el que ens queda per aprendre sobre els somnis. El que està claríssim, és que la vda quotidiana, el món sensorial i qualsevol estímul (un altre día parlarè sobre com influeixen els estímuls interns) poden afectar i afecten als continguts dels somnis.

Poden determinades situacions modificar el nostre patró de conducta habitual?

“¿Que es lo que sucede cuando se coloca a gente buena en un lugar maligno? ¿Podrá la humanidad vencer al mal o será este el que triunfe? Estas son algunas de las preguntas que intentamos responder en una dramática simulación de la vida en la prisión, conducida en el verano de 1971 en la Universidad de Stanford.”

- Extracte de la pàgina web oficial de l'experiment Zimbardo

Les persones responem a certs patrons de conducta que hem adquirit al llarg del temps. Hàbits, formes de parlar, preferencies de qualsevol tipus... aquests i molts altres aspectes són els que formen la personalitat. La personalitat influeix activament en el nostre comportament i té la facultat d'estar lligada tant fermament a nosaltres, que està present en tots els aspectes de la nostre existència. Però què passa quan certes situacions ens impulsen a abandonar transitòriament el nostre patró habitual de conducta?

Hi ha situacions quotidianes en les que som conscients que hem de modificar certs aspectes de la nostra conducta habitual. Un bon exemple és el registre oral i és que, no parlarem igual amb els amics que amb una persona anciana. Però hi ha casos ens els que no som conscients que estem deixant de banda el que seria un comportament propi de nosaltres mateixos. Són casos en que les situacions ens dominen.

M'agradaria presentar-vos l'experiment de la pressó Stanford o més conegut amb el nom d'experiment Zimbardo.

Zimbardo, un professor de psicologia de l'univeristat d'Stanford, va fer un experiment amb alumnes universitaris amb el propòsit d'estudiar les conseqüencies de la psicologia de l'empresonament. Va formar dos grups amb rols diferents que van ser realitzats per estudiants universitaris voluntaris. El primer grup era el dels presoners i el seu objectiu era passar dues setmanes en un sòtan de l'universitat d'Stanford on es simularien les condicions d'una presó real. El segon grup estava format pels guàrdies que no tenien ben clar que habien de fer.

Potser va ser aquesta la causa per la qual l'experiment va ser un complet desastre. Els guàrdies rapidament van perdre el control i, tot i que l'única norma que tenien era la de no imposar càstigs físics, sembla ser que van fer això i més.

Abans de continuar llegint m'agradaria que veiessiu aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=qwjcjknEw1o&feature=related

Humillacions, condicions poc higièniques i privacitat de drets bàsics és al que els voluntaris van haver d'enfrentar-se.

Sembla ser que la situació no només va alterar el comportament dels guàrdies, sinó que també va tenir certa repercussió en els presoners. Així per exemple, consta d'un pressoner que va fer una revolta i va ser aïllat durant tres hores com a motiu de càstig. Se'ls va plantejar a la resta de companys d'abandonar les seves mantes a canvi de la llibertat del seu company. Cap dels voluntaris va accedir a tal oferta.

També s'ha estudiat que diversos voluntaris han patit greus trastorns de personalitat i d'estrès en les següents setmanes de l'experiment (que va haver d'ésser cancel·lat 8 dies abans de la data prevista per qüestions de moralitat).

Un cas similar és el de l'experiment Milgram en que certs voluntaris prenien un botó que activava unes descàrregues a altres persones, sense saber les primeres, que aquestes darreres eren actors contractats.

Esquema de l'experiment Milgram

La reflexió d'aquest article és que certs patrons de conducta que mai imaginariem portant a terme, en certes ocasions poden fer-se més que patents en nosaltres i és que, a vegades les situacions ens dominen i no al contrari.

Fonts de l'article:

http://experimentacionenhumanos.blogspot.com/2006/10/el-experimento-zimbardo.html

Benvinguda

Bones futurs psicolegs

Aquesta entrada és de prova, per veure si funciona i tal. Molta sort!