domingo, 10 de enero de 2010

La pecera de Eva

Ahir em trobava a l'ordinador de casa. Estava matant l'avorriment abans de marxar al llit quan de sobte vaig sentir coses molt rares provinents de la televisió. Eren converses entre adolescents. Adolescents amb problemes d'adaptació i conductes anòmales. Vaig seure al sofà per veure amb més deteniment aquella sèrie.

La pecera de Eva, nova sèrie de Telecinco. La veritat és que no soc gaire amant de la tele. Només m'agrada mirar The Simpsons (una tradició que mai passarà a la història) i Padre de familia. Però de tant en tant tracto d'enganxarme a alguna sèrie de les noves aviam que tal...

Bé, aquest post no tindria sentit si la sèrie de la que us parlo no tinguès com a protagonista una psicòloga i és que, Eva, és una psicòloga encarregada de tractar i solucionar diversos problemes (molt tòpics per cert) dels adolescents d'un institut. La sèrie en qüestió no està del tot mal·lament. Si més no, el plantejament és original ja que en un 70% del temps de duració, es van passar a la consulta abordant els problemes. Entenc que aquestes sèries no ofereixen una clara visió de la realitat (començant per els adolescents, encarnats per actors amb força més edat del que volen aparentar i acabant per molts dels problemes que s'aborden que són tòpics fins a la sacietat) però és un altre tipus d'apropament. No ho mostren tot però tampoc enganyen.Com a dada curiosa, els guions han estat supervisats per un grup de psicòlegs i això ja mostra una petita garantia.

Animo a la gent a mirar-la, com a mínim resulta entretinguda i es poden extreure algunes conclusions com les que he tret jo. Us deixo amb una foto. Siau! ;)


1 comentario:

  1. Sempre està bé conèixer quina és la imatge que els mitjans de comunicació projecten de la professió.
    Bona aportació, Cristobal!

    ResponderEliminar